De portals i finestrons

Aquest hivern amb dies de pluja un rere l'altre ens fa pensar en els dies de sol, el bon temps, l'estiu i avui ens ha fet pensar en el Far de Ses Salines i lo bé que s'hi està per allà quan fa bo.

El far que hi trobam es troba a 60 metres de la mar, compta amb una torre de 17 metres i fou construït durant els anys 1861-62. La làmpada funcionava a base d'oli d'oliva, llavors amb el temps evolucionà i s'utilitzaren diverses fonts d'energia. Al 1952 s'aixecà la torre 6,5 metres per tal de fer ús de l'energia eòlica (i benzina pels moments de calma); fins arribar als nostres dies la qual es nodreix d'energia solar i té un abast de 13 milles nàutiques. Actualment és una Estació d'Investigació costanera gestionada pel Imedea que vetlla per l'ecosistema de les nostres costes.

L'estiu passat ens hi acostàrem i ... (Segueix)

De tant en tant ens agrada preparar menús de degustació pels nostres convidats. Deim de tant en tant perquè els que solem fer els diumenges vespre ens donen feina per tot el cap de setmana, el dissabte per anar a comprar i preparar i el diumenge per cuinar els plats. Normalment els fèiem de cinc plats però aquest darrer sopar varem pensar que amb tres ja n'hi havia prou. Les postres foren les típiques nadalenques ja que ens trobàvem al voltant d'aquestes dates. Per completar el sopar el rajàrem de Vega Sicília duit per un dels convidats.

Entrant: torrada de varia (producció de la casa) a la planxa amb esclata-sangs de Puntiró, espàrrecs fregits i esquitxos de sal gruixada.

Primer plat: Bacallà amb sobrassada (també de producció pròpia) sobre un llit de colflori.

Segon plat: Llom (de porc engreixat pels pares d'en Pep) i tords (de l'enfilat del meu sogre) amb col.

Aquí deixam un parell d'imatges.

Sant Antoni és molt celebrat arreu de Mallorca però també a diversos llocs d'Espanya. En aquest post reflexam dues tradicions diferents d'aquest dia. Per una banda deixam un parell d'imatges de les Beneïdes a Pòrtol.

I per altra les de Mogarraz. Fa dos mesos vàrem visitar Salamanca i pobles dels voltants de La Alberca. Passejant pel poble de Mogarraz (de 300 habitants) varem trobar un porc caminant sol pels carrers. Ens va sobtar molt i en retrobar un senyor que havíem conegut feia una estona li demanàrem què feia el porc pels carrers del poble. Ens contà que cada any l'ajuntament regala un porquet al poble, el porc viu en els carrers del poble i els veïnats s'encarreguen d'engreixar-lo. Per Nadal es venen números de loteria per sortejar-lo, viu, el dia de San Antón. Així avui ha estat el dia de la rifa. Ens demanam quina ha estat la seva sort.

Ha arribat Nadal i també la llet d'ametlla tan característica en aquestes dates a Pòrtol. Cercant una mica per la xarxa hem pogut llegir que la llet d'ametlla ja es coneixia en el temps dels Romans la qual rebia el nom de amygdalate en llatí (ametlla i llet). A l'antiguitat fou molt rellevant tant pels cristians (sobretot pel temps de Quaresma) i per a l'Islam ja que no conté alcohol. Així el territori on es consumia anava des de la Península Ibèrica, tota la conca de la Mediterrània, Orient mitjà fins a les portes de l'est d'Àsia. A l'Edat Mitja tingué un ressorgiment per llavors anà disminuint el seu ús fins els nostres dies. Ens consta que a banda d'aquí també es consumeix al Sud d'Itàlia i a Sicília.

Per fer la llet d'ametlla necessitam : (Segueix)

Aprofitant aquests dies de descans i que avui diumenge el dia ha començat assolellat hem decidit partir d'excursió. Com que no hem matinat gaire hem optat per pujar el Puig de l'Ofre des del pla de Cúber. Segons Mossèn Alcover el topònim de l'Ofre prové “probablement de l'àrab al-hufra, ‘la fondalada’. En el Repartiment de Mallorca (segle XIII) apareix el nom de Alhoffra com a topònim existent en el terme de Sineu”.

De L'Ofre

 (Segueix)