De portals i finestrons

Com toca per aquestes festes despús-ahir a Can Carretet férem crespells. Cercant per internet sobre els orígens d'aquesta recepta no hem trobat massa a banda de que es pensa que “l'origen és jueu i es relaciona amb unes pastes seques fetes sense llevat, que es consumien durant la Pasqua hebrea i que simbolitzaven el pa àzim que els israelites s'emportaren quan abandonaren Egipte. La forma d'estrella de sis puntes recorda l'anomenada estrella de David pels jueus, o segell de Salomó pels musulmans”. (Font: gastroteca.cat)

De Crespells

LA RECEPTA

Hi ha nombroses maneres de fer la pasta dels crespells, nosaltres empram aquesta que és la de la meva sogra, una gran cuinera.

Ingredients

400 gr de saïm

200 gr de sucre

1 tasseta de cafè plena de suc de taronja natural

1 tasseta de cafè plena d'oli d'oliva

sa ratlladura d'una llimona i una taronja

2 vermells d'ou

farina vermella: 500 gr aproximadament però dependrà del tamany de la tasseta de cafè

De Crespells

Pasta

Fondrem el saïm però no del tot, aconseguint que no sigui molt calent i que quedin algunes parts blanques mig solidificades. Ficarem dins un bol... (Segueix)

Cercant sobre els orígens del brownie hem trobat que aquest data de finals del segle XIX i no es té clar si sorgí a Chicago, Massachusetts o Maine. Al 1893 l'hotel Palmer House de Chicago s'inventà una recepta molt semblant a la del brownie que coneixem avui dia el qual duia un glassejat d'albercoc i el doble de xocolata que la que posam ara. He llegit que aquest hotel encara serveix aquell pastís que va assentar les bases de l'actual brownie. Per altra banda també es diu que un cuiner es quedà sense suficient farina per fer un pastís i afegí xocolata. I a Boston al 1986 ja es troba la recepta de brownie al receptari Boston Cooking School Cook Book. La versió de Maine compta que una mestressa de casa s'oblidà d'afegir llevat al seu pastís de xocolata sorgint així un pastís força pla i d'alta concentració de xocolata. És a la ciutat de Bangor (Maine) on al 1912 es publica una altra recepta de brownie. Per tant, pel que hem trobat no són gens clars el orígens del brownie; el que sí sabem emperò és que sorgí a la darrera dècada del segle XIX a Estats Units.

I entrant en matèria la recepta que nosaltres empram és la següent:

Ingredients

75 gr de farina

75 gr mantega

1 cullaradeta (ct) de sal

1 ct de bicarbonat

un poc d'essència de vainilla

2 cullarades soperes d'aigua

150 gr sucre

300 gr xocolata (separarem 150 i 150 gr)

2 ous

100 gr d'anous

De Un poc de tot per Portals i Finestrons

Passes a seguir

Abans de començar agafarem la barra de xocolata i separarem 150 i 150 gr. Una d'aquestes parts és per fondre i l'altra part l'hem de tallar a trossets intentant fer... (Segueix)

Des del naixement d'en Jaume no hem escrit cap post encara que en tenim de mig començats i altres de pensats. Avui reprenem el blog (com no) amb imatges d'aquesta darrera nevada tan anunciada pels metereòlegs i desitjada per molts de mallorquins. Sabem que és un post força típic però com ens agrada Mallorca quan cauen quatre flocs de neu! Com deia en Pep guaitant per la finestra “així, tot blanc, sembla que el món està exempt de malicia”.

Després d'uns intensos i meravellosos mesos d'espera a la fi tenim es nostre petitet amb nosaltres. En Jaume va arribar a ses nostres vides el 3 de novembre i ja duim un mes gaudint cada minut de tenir-lo entre nosaltres!

De Jaume

De Jaume

Aquest mes passat els majors de Can Carretet han assecat figues i veient el canyís estès a la carrera decidírem demanar com era tot el procés.

Convé que les figues s'agafin al mes d'agost, també es pot fer a principis de setembre però sempre abans de què arribin les plogudes de finals d'estiu (una ruixada no fa res però no convé una rera l'altra perquè llavors es podreixen).

Es prepararà el canyís a un lloc on hi doni les màximes hores de sol i anirem estenent les figues a damunt una vegada les hem obert/aixafat. Les deixaren al sol de 2 a 4 dies pensant en tapar-les o posar el canyís a cobro durant les nits per tal de què la roada no les banyi.

Llavors ens dedicarem a col·locar una figa sobre l'altra de manera que ens quedin dues figues una damunt l'altra, el que es coneix com “acop”. Les solejarem un dia més. Les posarem a cobro fins que sigui Lluna Vella.

Quan arriba la Lluna Vella passarem a escaldar-les per tal de fer-les netes (retirar brutor i eliminar animalons): dins la caldera amb aigua hi afegirem herba Lluïsa, fonoll i trossos de garrova. Quan l'aigua agafi el bull ficarem les figues dins un paner i l'introduirem i traurem ràpidament (2/3 segons) dins la caldera, realitzarem aquesta operació tres vegades.

Posarem les figues damunt una taula amb un pedaç i les taparem amb un altre perquè s'eixuguin bé. (Hi ha cases que opten per posar-les dins el forn per eixugar-les).

I ara ja és el moment de posar-les dins l'envàs on les conservarem. Per exemple les podem posar dins carmayoles o portaviandes (els famosos tupperware) de forma rectangular i no massa fondes. Així, col·locaren els “acops” a dins que quedin ben tupidets un vora l'altre i hi afegirem llavors d'anís, trossos de fonoll petits, anís i cassalla. I arribats en aquest punt ja les podem guardar al rebost i esperar de dues a tres setmanes per començar a menjar-les. A Can Carretet posen anís i cassalla fins a cobrir totes les figues, diuen que així queden més humides i bones. Si es realitza d'aquesta manera les figues es podran guardar fins a un any. Però també hi ha gent que els hi agraden només rajades i en aquest cas es poden conservar molt menys temps, com menys alcohol menys temps duraran ja que segregaran com un sucre i no seran bones passat un mes, dos o tres.

Aquesta és la recepta que ha arribat als meus sogres però aquest any han decidit innovar una mica i n'han fet un parell substituint la cassalla per herbes seques i altres amb amazones, encara no les han tastat però...

(acabant l'entrada com acabam molts de mallorquins les frases!)

De Assecar figues